martes, 17 de abril de 2012

Potser


Si jo fos un colom i tu la llibertat
tan sols he de dir gràcies per tot
i amb el cap ben cot
gaudir d’aquesta veritat

Ara fa més de vint anys
cap l’any mil nou-cents noranta
tan sols girar el cap m’espanta
sense cap cadena ni panys

Celebrar tants 28 de febrer al teu costat
i pensar que pot ser el final
potser el cansament teu, és el mal
et dono les gràcies per la teva bondat

Si dona sí, gràcies per deixar-me volar
i amb tu aprendre
a saber comprendre
gaudir de la paraula i sentir-te parlar

Ha sigut un plaer sentir el teu riure
aquelles histories llargues, escoltar
perquè m’encisaven per no voler volar
perquè he après el sentit de viure

T’he estimat, t’estimo i crec que t’he estimaré
perquè sentir-se lliure amb alguna persona al costat
és com anar amb un bon vestit posat
i el meu cor a cap altre donaré

Sé que sóc per a tu un gran pes
i que estic lluny del teu camí
potser per falta de confiança en mi
potser perquè no he comprés

De vegades penso en plorar
amb la tristesa de no poder donar
allò que Deu manar
i sabent que la teva alegria es veurem volar

Sí dona sí, tu signifiques Èxit
i jo et dono gràcies per a gaudir d’ell
de tocar i sentir-se bell
et dono gràcies aixecant amb signe d’aprovació el meu dit

Ja m’agradaria seguir amb tu aquest camí
i estar a l’alçada fins el final
però algú com jo no et cal
i egoistament penso que el teu cor és per a mi

Quan veig a la nostra filla, penso en la gran sort
Que he tingut de tenir-te
I la meva ment desperta
Al sentir la música que batega en el meu cor

Colom o un petit pardalet
Et dic agraït
I menys petit
Que vull seguir fent ralet ralet

Tantes paraules per a desitjar-te un gran dia
Però ja saps com sóc
Fent rima amb poc
Gràcies, gràcies per a ser la meva guia

Moltes felicitats per a portar tant bé aquests anys
I que segueixi tota la vida igual
Sense fer cap mal
I trencant tots els panys

Felicitats per sempre
T’estimaré sempre
No ho dubtis mai
No deixaré d’estimar-te mai

La trobada


Em vaig enamorar d’aquella ombra
el seu cabell ros tibat pel vent
la seva mirada poruga
el seu cos present

Em vaig enamorar d’aquells ullets de mel
el seus cabells mullats
la mirada infeliç
el seu color en contrast amb el blau cel

la pluja i el fort vent li feien la clenxa
la por i la decepció
mostrava la seva cara
però regnava una llum d’esperança

les seves orelles apuntant al cel
mostrant l’angoixa del moment
la incertesa de la seva ment
les llàgrimes dels seus ulls de mel

el cap ple de nafres
dies de dolor
dies de pudor
la seva vida plena de cafres

la seva boqueta plena de marques
dies de pidolaire
dies de pobresa
la seva vida plena de tanques

les seves mans malmeses
d’un llarg camí
d’un mal moment
un gran esforç, unes durícies intenses

parlant en silenci em demanava ajuda
no era pas timidesa
no era pas por
la seva mirada em saluda

era una invitació d’ella
era una invitació meva

va entrar al cotxe sense dir res
no calien paraules
no calien expressions
tan sols calia descansar i no fer res

tota molla i mirant al cel
no parava de gaudir
i creure amb la llibertat
pensà que era part d’un estel

A casa vam arribar
vam baixar del cotxe
veure que érem una família
no obrir boca




El primer, era rentar-se
l’aigua freda
l’aigua era negra
els seus cabells eren rossos

El segon, era menjar
omplir aquell ventre
omplir la confiança
pintar un somriure al seus ullets

Era un princesa que necessitava descansar
era una princesa que havia de gaudir de tranquil·litat
les nostres mirades es creuaven
i el nostre silenci era la nostra comunicació

Necessitava aprendre a jugar
necessitava algú que la guiés
necessitava de la família
ens necessitàvem tots dos

Els dies han passat
i la fam s’acabat
forma part de la família
és la nostra petita

Un dia vaig trobar una gosseta
en un camí perdut
un dia vaig trobar una princesa
en plena pluja

em vaig enamorar d’una gosseta
els seus cabells rossos
els seu ullets de mel
en un blau cel
hi falta un estel

Un dia vam tenir una princesa
una princesa d’ulls de mel
i avui tenim entre nosaltres un estel

9 mesos


I li diré que tal estàs
vols jugar
vols descansar
i li diré anem de compres

l’espera és molt llarga
masses dies i hores
però l’alegria no l’esborres
ja que la vida deixarà de ser amarga

Quan vegi la mirada sortir com una flor
que ara és amagada en la foscor
des de la tardor
quan senti per primer cop el seu plor

Sí , sí, és clar que parlo de la meva filla
d’una vegada per totes la vull veure
si fa falta de la panxa de la seva mare la vull treure
serà petita i encara no portarà faldilla

l’1 de juliol ha nascut
quina sort
que fort
he sobreviscut


Que petiteta i bonica és
s’accelera el meu cor
la veig com tresor
i... la meva filla és